#entrevista SOLDIBY

PARLANT AMB....SOLDIBY

"La satisfacció que hi ha en la nostra Associació és veure que una persona que ve ensorrada, molt perduda, comença a ser ella mateixa, a tenir de nou uns objectius a la seva vida" 

Moltes vegades pensem que per tal de cuidar als nostres ciutadans és suficient cobrir els aspectes més elementals com és l'alimentació, l'educació, l'assitència sanitària..., però hi ha una part, moltes vegades imperceptible, de les persones que a vegades descuidem i que és en moltes ocasions el centre vital per tal que tot vagi bé: la part emocional.

Avui ens hem desplaçat cap a l'antiga Casa d'Andalusia, al passatge Sindicato, s.n, al barri Solarium, on hi ha la seu de l'Associació SOLDIBY per tal de tenir una trobada amb ells. Després d'una extensa xerrada amb la participació de la presidenta l'Isabel Zarco, el tesorer i varis socis, passem a realitzar la entrevista a la Isabel. Cal remarcar abans de tot, que SOLDIBY no està lligada ni a PODEMOS ni a cap altre partit, si hem tingut aquesta reunió tan sols és per conèixer l'associació i conversar amb la nostra regidora, la Raquel Pérez, ja que el nostre compromís és donar veu a tothom de Martorell.

Bona tarda Isabel. Què és SOLDIBY?
Bona tarda. SOLDIBY és una associació formada per persones sense parella: solters, divorciats o vidus i enfocada a aquest col·lectiu que intenta reestructurar el teixit social de les persones que per diverses circumstàncies de la vida es queden soles.

Quin tipus d'ajuda oferiu a les persones que hi assisteixen? 

Cal dir que nosaltres no som psicòlegs, però l'experiència la hem viscut. El que fem és acompanyar a una persona en aquest procés de trencament del que havia estat la seva vida fins ara. En cas de solters, les amistats tenen uns altres interessos i l'afectat poc a poc es va quedant sol. D'altra banda, quan és una persona que ha viscut amb parella, al trobar-se sense ella l'acompanyem en un moment on les amsitats queden una mica diluïdes, on un no sap quin és el  seulloc, no sap per a què serveix... El que necessites és trobar un nou camí. Hem de dir que des de fa 10 anys que vam engegar el projecte hem vist passar per aquí molta gent, que afortunadament han pogut assolir la força necessària per tal de continuar endavant, trobant noves amistats i una altra manera de veure i viure el seu nou estat personal.

Des de l'Associació quins projectes teniu actualment en funcionament? 

Ens reunim dimecres, divendres i dissabte. De moment el que tenim són tallers sense professor d'informàtica i de ball, també cursos de ball amb professor... A més cada mes o mes i mig mirem de fer una sortida de cap de setmana o encara que sigui només d'un sol dia. També de tant en tant posem una pel·lícula al projector i després la comentem o avegades fem manualitats, inclós l'ajuntament ens va cedir un espai al centre cultural per fer-ne una exposició. L'Associació es un espai d'acollida, de xerrades, d'accions de lleure conjuntes, per tal de tornar a encoratjar les persones a refer la seva vida.

Intueixo que tot això comporta unes despeses, quins gastos teniu?
Els gastos fixos que tenim són el tema de la neteja i l'Internet, que és un servei que es dona a tots els socis. A partir d'aquí totes les altres despeses que puguin aparèixer com si sortim a fer un sopar, per exemple el dissabte que ve anirem al barri Buenos Aires que són les festes, doncs comprem el sopar tot junt i dividim entre els que som i cadascú paga la part que li correspon. Quan fem una sortida, mateix mètode: cadascú paga el que li toca. Cal dir que aquí al local a vegades fem sopars. Són tots de 3,50 euros. Si sobra va a la caixa, si en falta es treu.

Quin mètode de finançament teniu? Pageu quotes? Rebeu ajudes per part de l'ajuntament?
Tenim tan sols una quota com a socis de 19 euros cada tres mesos. Respecte les ajudes, aquest any hem rebut una per part de l'Ajuntament de 185,06 euros. Els recursos limiten molt les nostres activitats i podriem fer moltes més coses si poguessim comptar amb més diners.

I quants socis sou a dia d'avui?
Actualment som una vintenta de socis no tan sols de Martorell, sinó que també de Masquefa, Sant Vicenç dels Horts, Collbató, Olesa, Esparraguera, Molins de Rei... inclòs va arribar a venir un de Barcelona i tot i que SOLDIBY ha arribat a tenir fins a 50 socis som l'única associació d'aquest tipus de tota la zona Nord del Baix Llobregat. També tenim un petit incovenient i és que moltes vegades la gent d'aquí te por d'apuntar-se a la nostra associació per culpa dels prejudicis socials... la resta de la gent pensa que venen a buscar parella, i això en moltes ocasions els frena a participar.


Que li demanarieu a l'ajuntament?
Estem en aquest local que compartim amb l'Associació de Veïns del Solarium, amb tot el que això comporta. Entenem que és un espai per nosaltres massa gran, però demanem una mica més d'autonomia i intimitat. Una separació dels espais i un manteniment adeqüat. Ara mateix estan fent obres a la part de dalt i ens ha caigut bona part del sostre a terra, no tenim antena de TV i a l'hivern no disposem de calefacció. Encara que les despeses d'aigua i llum les cobreix l'Ajuntament, per tal de poder estar hem de posar estufes de butà per acondicionar l'espai als nostres socis.

Quina satisfacció us aporta formar part de SOLDIBY?
Jo tenia la idea de fer una fotografia a una persona quan ve a demanar informació i fer-li una altra al cap de no molt, un parell de mesos. La satisfacció que hi ha és veure que algú que ve ensorrat, molt perdut, comença a ser ell mateix, a tenir de nou uns objectius a la seva vida i que comença a fer coses. Amb això ja em sento recompençada, val la pena tot l'esforç.

Si algun lector volgués ajudar-vos amb aquesta labor social que dueu a terme. Què pot fer?

Nosaltres no volem cap tipus de donació econòmica, perquè al final sempre es condiciona. Ara, això sí, si algú ve a oferir de manera gratuita algun tipus de curs, obrim les portes. Antigament, venia una noia que era psicòloga i feia teràpia.

I ja per acabar, voldries dirigir unes paraules als nostres lectors?
Cal remarcar la nostra filosofia. Aquí es defineix en què una persona no es trobi sola, fer-li un acompanyament en un moment de la seva vida complicat on li ha canviat tot. Ara, si ve amb la mentalitat de venir aquí a buscar parella, com si fos una associació de cites, s'equivoca. Que desprès li pugui sortir? Això és una altra història, pero els que venen aquí no és per això. Venim per fer una xarxa social, on poguem tenir un grup de persones per ajudar-nos anímicament i passar aquest mal moment on un està perdut de la millor manera possible. Que després vols quedar-te apuntat com estem uns quants des de fa anys? Perfecte. Que un cop superat, vols marxar i engegar el vol d'una altra manera? També perfecte.

Bé, això és tot, moltes gràcies per rebre'ns i fins la propera.

Gràcies a vosaltres. Fins aviat.

Per tancar l'entrevista d'avui, he de dir que he tingut l'oportunitat de conèixer un lloc maravellòs amb gent extraodinària disposada a ajudar als demés de manera totalment desinteressada. Un clar reflexe de la paraula humanitat. Així doncs he decidit finalitzar amb una reflexió de Martin Luther King per a tots els lectors:

"La pregunta més urgent i persistent a la vida és: i tu, que estàs fent pels altres?»