La biblioteca dels sofàs de 9.000 euros

Una sola de les butaques de la Biblioteca de Martorell ens ha costat 4.077,45 euros

El passat 20 de juliol de 2015, la regidora Raquel Pérez de SOM Martorell, va denunciar durant el Ple Municipal les polítiques dutes a terme per part del govern local. Mentre es debatia la proposta d’aprovació de l’inventari de béns municipals a data 23 de maig de 2015, Pérez va exposar que «no podem acceptar que el govern local només tingui interès en un inventari de capital econòmic, nosaltres ens estimem més tenir un inventari de capital humà». A continuació va mostrar un seguit de xifres referents a una petita part del mobiliari de la nova biblioteca municipal obtinguts de l’inventari de béns de l’ajuntament que mostrem a la taula d’aquesta pàgina.

Tot seguit va criticar que aquest any s’hagin destinat només 36.000,00 euros per subvencionar els llibres de text, argumentant que no hi havien més diners, front els 68.975,39 euros del 28 mobles d’alta qualitat i disseny. A més l’ajuntament té establert un màxim de 20, 25 ó 30 euros per alumne depenent si aquest cursa Educació Infantil, Primària o Secundària respectivament. Aquest any els llibres de 1r d’ESO costaven al voltant de 333,00 euros i suposant que es subvencionen els 30 euros, que no sempre és així, l’ajuda tan sols correspondria al 9% de l’import total. Cal recordar que quan l’ajuntament va promocionar les ajudes, anunciava amb lletres ben grans: «L’Ajuntament de Martorell subvenciona un 30% del cost dels llibres de text als escolars del poble». Promesa que s’ha quedat molt lluny de la realitat. Atenent a aquestes dades, és normal fer-nos la pregunta que Pérez va traslladar al Ple: «per a què equipar una biblioteca per als estudiants, si els estudiants no es poden pagar els llibres?»

Un cop finalitzat el torn de paraula de la regidora de SOM, els ciutadans que havien assistit com a públic, tot i que ja s’estaven exasperant a mesura que escoltaven les dades que Pérez denunciava, es van acabar d’incendiar: protestes, crits i comentaris van inundar el Saló de Plens d’indignació vers aquest tipus de política. L’alcalde (convergent) va cridar l’atenció al públic demanant que fessin silenci i callessin fins al punt d’amenaçar amb desallotjar el Ple. Quan van acabar els crits de protesta, o els «sons guturals» com ell els va definir, va defensar el cost del mobiliari de la nova biblioteca argumentant que va ser la Diputació qui ho va finançar, i tot i que ells havien fet la licitació, van respectar el criteri del consorci de biblioteques de Catalunya. Com si els diners que provenen de la Diputació no fossin, igualment, públics.

Tot i que el mobiliari s’hagi aconseguit a través dels procediments legals burocràticament i ho hagi finançat completament la Diputació, col·locar una butaca de 4 mil euros, una taula de 6,5 mil euros o un sofá-taula de 9 mil demostra una falta de valors morals, empatia i humanitat del govern local vers al ciutadà i alhora una manca de coneixement de les veritables necessitats del poble que es reflexa en la reacció del públic assistent.

Per a poder entendre aquesta indignació, cal contextualitzar que Martorell: és el segon municipi amb major taxa d’atur de tot el Baix Llobregat superant amb 2,9 punts la mitjana de Catalunya, d’aquestes 2.200 persones aturades, aproximadament 1.050 no tenen cap prestació. A més s’han privatitzat serveis públics: des de l’aigua fins la majoria de serveis de l’hospital. Per tots aquest motius i d’altres, també de nivell supramunicipal, resulta insultant i una presa de pèl per al ciutadà, que realment està patint les conseqüències de la crisi, la inversió en aquest mobiliari i en definitiva, en aquesta Biblioteca.

Per acabar de col·locar la cirereta del pastís, tot i que l’ajuntament fa públic a la seva web l’àudio complert dels plens, el del darrer Ple s’ha penjat retallat. Un ple on s’exposaven dades molt interessants per al poble, que no són bona premsa pel govern. Un ple on els assistents van protestar i l’alcalde va arribar a amenaçar amb desallotjar la sala. De tot això, res. L’àudio publicat tan sols recull la moció contra la Llei Mordassa. Ves per on, quina casualitat.

TOT PER EL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE

L’associació de veïns de Can Carreres protesta per la desatenció del barri per part del nostre Ajuntament

Com alguns martorellencs sabran, la Junta de la A.A.V.V. de Can Carreras, en representació dels drets del barri i dels seus veïns, s'ha vist recentment obligada a fer una sèrie d'actuacions, entre elles una recollida de signatures, com a acte de protesta per la desatenció a la qual han sigut condemnats per part dels anteriors governs i en especial, el de la posterior legislatura de CIU. 

La seva lluita per tal de fer-se sentir va començar en 2009 quan van redactar una instància per a concertar una reunió amb l'equip de govern d'aquell moment, però aquesta idea va acabar caient en l'oblit degut a les negatives del consistori municipal. Tot i això, els veïns de Can Carreras no es van rendir i en 2011, 2012 i 2014 ho van tornar a intentar a través d'altres comunicats. 

Desgraciadament, els resultats van ser els mateixos, semblava que l'ajuntament no li interessaven els problemes i les propostes que exposaven aquests ciutadans. Tot i que havien redactat una llista enumerant els diversos desperfectes i situacions conflictives que estaven patint, no van rebre cap resposta o solució. 

La desatenció envers al seu barri es va fer encara més evident quan les “meravelloses” reformes públiques dels últims anys, amb les quals alguns regidors s'omplen la boca orgullosos, van passar de llarg per a ells.

Per això, a principis de 2015 van començar una recollida de signatures que van decidir aturar a causa de les eleccions municipals i que ara han fet arribar al nou equip de govern per si es decideixen, d'una vegada per totes, a tenir en compte a Can Carreres i per tant, que realitzin les accions pertinents per a que es materialitzi el barri digne que qualsevol martorellenc es mereix.

#entrevista AMPA IES POMPEU FABRA

HABLANDO CON... LA PRESIDENTA DEL AMPA IES POMPEU FABRA

Aprovechando el reciente final de curso, hoy nos hemos desplazado hasta el AMPA del IES Pompeu Fabra de Martorell para charlar con su presidenta Maria Estrella Santiago, que desarrolla el cargo desde hace 4 años.

Antes de empezar es necesario explicar que una AMPA es una asociación sin ánimo de lucro en la que participan de manera voluntaria padres y madres con los objetivos de dar soporte y asistencia a los padres, tutores, profesores y alumnos, promover la participación en actividades educativas y representar a las familias en el Consell Escolar entre otras cosas.

Como siempre remarcamos que esta charla y esta entrevista no suponen ninguna vinculación política, tal y como dijimos desde un principio en PODEMOS y SOM Martorell, nuestra intención es llegar a todas las asociaciones de Martorell para escucharlas y darles voz.

Dicho esto, empezamos la entrevista. Buenos días y gracias por concedernos este encuentro.

Hola buenos días y gracias a vosotros por venir.

¿Cómo colabora la AMPA con el instituto?

Colaboramos con la preparación de las fiestas de Carnaval o Sant Jordi y para Navidad adornamos el hall. Este año por ejemplo, dedicamos Sant Jordi a Cervantes y el Quijote: decoramos todo el instituto y hubo lecturas del propio Quijote.

También participamos en las graduaciones. Hasta ahora se organizaban en el Centro Cultural y nosotras montábamos un pequeño piscolabis en la parte de arriba. Este año, en vista del aforo limitado que tiene ese espacio, hemos realizado la de 4º de ESO en el instituto y la verdad es que ha tenido mucho éxito. Hemos adornado el patio, montamos un photocall, una alfombra roja, los birretes... ¡menuda gran currada!. Llegamos a las 9 de la mañana y estuvimos hasta las 10 de la noche y el lunes siguiente volvimos a acabar de recoger.

Otro proyecto que tenemos es el reciclaje de libros. Consiste en una especie de mercadillo que organizamos en el gimnasio que el instituto nos cede. Los padres o chavales vienen con sus libros, los ponen allí y entre ellos pactan. Nosotros únicamente estamos aconsejando como intermediarios.

También hacemos alguna que otra donación al propio centro, como por ejemplo, este año, cuya aportación ha servido para poder modernizar las aulas con pizarras electrónicas o a los socios cuando se van de viaje de final de curso les damos una aportación económica para que se puedan tomar un menú allí.

Este año además al estar los tableros del aula de tecnología muy desgastados, hemos dado la vuelta a éstos y los hemos lijado y pintado para mejorarlos.

Todo esto conlleva un gasto. ¿Qué recursos económicos obtenéis?

Tenemos una cuota anual de 19 euros por socio y recibimos una aportación de 250 euros cada año por parte de la Solvay que nosotros directamente damos a proyectos científicos del Instituto. Por parte del ayuntamiento no recibimos nada porque tampoco hasta ahora habíamos hecho ninguna solicitud.

¿Cuántos socios sois actualmente?

El número de socios va fluctuando, el año pasado eramos unos 340-350 más o menos en el curso ya finalizado. Claro, a mi me gustaría que fuéramos más, teniendo en cuenta que en el instituto hay una media de unos 700 alumnos.

¿Cómo funcionáis?

Nosotras cada lunes nos vemos todas en el local del AMPA para poder atender a la gente que necesita información y cuando empezamos las campañas, como la de Carnaval, estamos muchos más días en la oficina para poder poner las fiestas en marcha a tiempo.

¿Qué relación tenéis con los padres?

Lo ideal sería realizar una reunión con ellos una vez al año, pero en las últimas que hicimos éramos más de la Junta del AMPA que padres o madres. Llegamos a un punto en que, sabíamos que teníamos que hacerla, pero como hay tantas cosas que hacer... Será tarea nuestra intentar conseguir mayor participación de los padres, involucrarlos más. De todas formas, ellos saben que el local está aquí y que estamos abiertos a cualquier sugerencia o idea.

En Martorell de momento no hay ningún tipo de Federación de AMPAs, ¿mantenéis algún tipo de contacto con el resto?

Yo siempre he propuesto la idea de hacer una vez al año una reunión de todas las AMPAs de Martorell para poder hacer proyectos en común y poder tener más fuerza, pero no hemos sido capaces de conseguir una respuesta y tirar adelante todas juntas. La puerta sigue abierta.

Veo que le dais bastante importancia a la fiesta de Carnaval.

Sí, la verdad es que nos lo curramos mucho. Son muchas horas las que dedicamos y el año que hicimos la temática de la Guerra de las Galaxias recibimos muchas felicitaciones. Además, siempre suele venir un DJ a amenizar la fiesta; nosotros le damos una ayuda para que venga y ponga música a los chavales. No tenemos que olvidar que todo este tipo de encuentros cumple también una función social, de relación entre compañeros, padres, profesores. A mi me gustaría que la fiesta que montamos, justo el viernes anterior a que empiece el Carnaval, fuese un poco el pistoletazo de salida del Carnaval en Martorell, por la cantidad de chavales que participan y para valorar todo el trabajo que durante días se realiza desde el AMPA.

Finalmente, ya para acabar, ¿habéis notado los recortes de los últimos años? ¿Y la entrada en vigor de la Ley Wert?

Por supuesto que se han notado los recortes, pero tenemos la suerte de que el director del centro sabe moverse y poco a poco vamos tirando para adelante. Respecto a la ley Wert, te pongo el caso de 1ª de ESO: de los libros del año pasado sólo se pueden aprovechar dos y además han desaparecido todas las optativas que había antes (francés, refuerzo de mates...). Ahora dan la opción de valores éticos como antiguamente o religión (sólo la católica, claro).

Bien, pues esto es todo, muchas gracias por atendernos, nos seguiremos viendo.

Gracias a vosotros y sí, mantenemos el contacto.

Para cerrar la entrevista de hoy, creo que es necesario animar a todos los padres y madres que no participan en las AMPA del centro educativo de sus hijos/as a que se pongan en contacto, que se acerquen y que participen de ellas. La educación de los hijos es muy importante pues determina buena parte del tipo de personas que serán el día de mañana, los valores que obtendrán y el futuro que les espera. Así pues cerramos la entrevista, con la que posiblemente es la AMPA con más actividad de todas, citando a Nelson Mandela:

«La educación es el arma más poderosa para cambiar el mundo»

NO CALLAMOS. No a la Ley Mordaza y a la reforma del Código Penal.

D.E.P. LIBERTAD

1 julio 2015

 

Gracias al PP hemos retrocedido 40 años atrás. La entrada en vigor de la Ley Mordaza y de la reforma del Código Penal suponen el mayor recorte en libertad de la historia de la democracia que se traduce en leyes que pretenden proteger al gobierno de la protesta ciudadana. Tienen miedo, sí, de perder sus privilegios. El pueblo ha alzado la voz y ellos pretenden callarlo.

 

LEY MORDAZA

 

Faltas leves (entre 100 y 600 euros): celebración de reuniones en la calle sin los permisos requeridos; ocupación de la vía pública o de cualquier inmueble, vivienda o edificio ajeno; perder 3 veces el DNI en tres años; injurias y faltas de respeto a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad; escalar edificios.

Faltas graves (entre 601 y 30.000 euros): ir a impedir un desahucio; manifestaciones frente al Congreso, Senado o parlamentos autonómicos; resistencia pacífica a la autoridad; difusión de imágenes de agentes de seguridad; participar en un piquete informativo.

Faltas muy graves (entre 30.001 y 600.000 euros): manifestaciones en lugares que presten servicios a la comunidad; realización de espectáculos públicos o actividades recreativas quebrantando la suspensión o prohibición por parte de la autoridad.

 

REFORMA CÓDIGO PENAL

 

Destaca la cadena perpetua revisable: aunque el recluso haya pasado entre 25 y 35 años en la cárcel, su estancia en prisión puede alargarse para toda su vida. Además amenazar a la Corona será considerado delito de terrorismo y opinar en contra de ella con injurias u ofensas serán penadas con hasta 2 años de cárcel. Convocar protestas online y en redes sociales pasará a considerarse delito. 

 

Di NO a la Ley Mordaza y a la reforma del Código Penal. Por los derechos humanos, por la libertad, por la igualdad. NO CALLAREMOS.

#entrevista SOLDIBY

PARLANT AMB....SOLDIBY

"La satisfacció que hi ha en la nostra Associació és veure que una persona que ve ensorrada, molt perduda, comença a ser ella mateixa, a tenir de nou uns objectius a la seva vida" 

Moltes vegades pensem que per tal de cuidar als nostres ciutadans és suficient cobrir els aspectes més elementals com és l'alimentació, l'educació, l'assitència sanitària..., però hi ha una part, moltes vegades imperceptible, de les persones que a vegades descuidem i que és en moltes ocasions el centre vital per tal que tot vagi bé: la part emocional.

Avui ens hem desplaçat cap a l'antiga Casa d'Andalusia, al passatge Sindicato, s.n, al barri Solarium, on hi ha la seu de l'Associació SOLDIBY per tal de tenir una trobada amb ells. Després d'una extensa xerrada amb la participació de la presidenta l'Isabel Zarco, el tesorer i varis socis, passem a realitzar la entrevista a la Isabel. Cal remarcar abans de tot, que SOLDIBY no està lligada ni a PODEMOS ni a cap altre partit, si hem tingut aquesta reunió tan sols és per conèixer l'associació i conversar amb la nostra regidora, la Raquel Pérez, ja que el nostre compromís és donar veu a tothom de Martorell.

Bona tarda Isabel. Què és SOLDIBY?
Bona tarda. SOLDIBY és una associació formada per persones sense parella: solters, divorciats o vidus i enfocada a aquest col·lectiu que intenta reestructurar el teixit social de les persones que per diverses circumstàncies de la vida es queden soles.

Quin tipus d'ajuda oferiu a les persones que hi assisteixen? 

Cal dir que nosaltres no som psicòlegs, però l'experiència la hem viscut. El que fem és acompanyar a una persona en aquest procés de trencament del que havia estat la seva vida fins ara. En cas de solters, les amistats tenen uns altres interessos i l'afectat poc a poc es va quedant sol. D'altra banda, quan és una persona que ha viscut amb parella, al trobar-se sense ella l'acompanyem en un moment on les amsitats queden una mica diluïdes, on un no sap quin és el  seulloc, no sap per a què serveix... El que necessites és trobar un nou camí. Hem de dir que des de fa 10 anys que vam engegar el projecte hem vist passar per aquí molta gent, que afortunadament han pogut assolir la força necessària per tal de continuar endavant, trobant noves amistats i una altra manera de veure i viure el seu nou estat personal.

Des de l'Associació quins projectes teniu actualment en funcionament? 

Ens reunim dimecres, divendres i dissabte. De moment el que tenim són tallers sense professor d'informàtica i de ball, també cursos de ball amb professor... A més cada mes o mes i mig mirem de fer una sortida de cap de setmana o encara que sigui només d'un sol dia. També de tant en tant posem una pel·lícula al projector i després la comentem o avegades fem manualitats, inclós l'ajuntament ens va cedir un espai al centre cultural per fer-ne una exposició. L'Associació es un espai d'acollida, de xerrades, d'accions de lleure conjuntes, per tal de tornar a encoratjar les persones a refer la seva vida.

Intueixo que tot això comporta unes despeses, quins gastos teniu?
Els gastos fixos que tenim són el tema de la neteja i l'Internet, que és un servei que es dona a tots els socis. A partir d'aquí totes les altres despeses que puguin aparèixer com si sortim a fer un sopar, per exemple el dissabte que ve anirem al barri Buenos Aires que són les festes, doncs comprem el sopar tot junt i dividim entre els que som i cadascú paga la part que li correspon. Quan fem una sortida, mateix mètode: cadascú paga el que li toca. Cal dir que aquí al local a vegades fem sopars. Són tots de 3,50 euros. Si sobra va a la caixa, si en falta es treu.

Quin mètode de finançament teniu? Pageu quotes? Rebeu ajudes per part de l'ajuntament?
Tenim tan sols una quota com a socis de 19 euros cada tres mesos. Respecte les ajudes, aquest any hem rebut una per part de l'Ajuntament de 185,06 euros. Els recursos limiten molt les nostres activitats i podriem fer moltes més coses si poguessim comptar amb més diners.

I quants socis sou a dia d'avui?
Actualment som una vintenta de socis no tan sols de Martorell, sinó que també de Masquefa, Sant Vicenç dels Horts, Collbató, Olesa, Esparraguera, Molins de Rei... inclòs va arribar a venir un de Barcelona i tot i que SOLDIBY ha arribat a tenir fins a 50 socis som l'única associació d'aquest tipus de tota la zona Nord del Baix Llobregat. També tenim un petit incovenient i és que moltes vegades la gent d'aquí te por d'apuntar-se a la nostra associació per culpa dels prejudicis socials... la resta de la gent pensa que venen a buscar parella, i això en moltes ocasions els frena a participar.


Que li demanarieu a l'ajuntament?
Estem en aquest local que compartim amb l'Associació de Veïns del Solarium, amb tot el que això comporta. Entenem que és un espai per nosaltres massa gran, però demanem una mica més d'autonomia i intimitat. Una separació dels espais i un manteniment adeqüat. Ara mateix estan fent obres a la part de dalt i ens ha caigut bona part del sostre a terra, no tenim antena de TV i a l'hivern no disposem de calefacció. Encara que les despeses d'aigua i llum les cobreix l'Ajuntament, per tal de poder estar hem de posar estufes de butà per acondicionar l'espai als nostres socis.

Quina satisfacció us aporta formar part de SOLDIBY?
Jo tenia la idea de fer una fotografia a una persona quan ve a demanar informació i fer-li una altra al cap de no molt, un parell de mesos. La satisfacció que hi ha és veure que algú que ve ensorrat, molt perdut, comença a ser ell mateix, a tenir de nou uns objectius a la seva vida i que comença a fer coses. Amb això ja em sento recompençada, val la pena tot l'esforç.

Si algun lector volgués ajudar-vos amb aquesta labor social que dueu a terme. Què pot fer?

Nosaltres no volem cap tipus de donació econòmica, perquè al final sempre es condiciona. Ara, això sí, si algú ve a oferir de manera gratuita algun tipus de curs, obrim les portes. Antigament, venia una noia que era psicòloga i feia teràpia.

I ja per acabar, voldries dirigir unes paraules als nostres lectors?
Cal remarcar la nostra filosofia. Aquí es defineix en què una persona no es trobi sola, fer-li un acompanyament en un moment de la seva vida complicat on li ha canviat tot. Ara, si ve amb la mentalitat de venir aquí a buscar parella, com si fos una associació de cites, s'equivoca. Que desprès li pugui sortir? Això és una altra història, pero els que venen aquí no és per això. Venim per fer una xarxa social, on poguem tenir un grup de persones per ajudar-nos anímicament i passar aquest mal moment on un està perdut de la millor manera possible. Que després vols quedar-te apuntat com estem uns quants des de fa anys? Perfecte. Que un cop superat, vols marxar i engegar el vol d'una altra manera? També perfecte.

Bé, això és tot, moltes gràcies per rebre'ns i fins la propera.

Gràcies a vosaltres. Fins aviat.

Per tancar l'entrevista d'avui, he de dir que he tingut l'oportunitat de conèixer un lloc maravellòs amb gent extraodinària disposada a ajudar als demés de manera totalment desinteressada. Un clar reflexe de la paraula humanitat. Així doncs he decidit finalitzar amb una reflexió de Martin Luther King per a tots els lectors:

"La pregunta més urgent i persistent a la vida és: i tu, que estàs fent pels altres?»

UN ALTRE CURS QUE S’ACABA

Ja s’acaba el curs escolar i ha arribat el moment de revisar com ha anat:

Primerament, cal valorar el primer any del desplegament de la LOMCE, més coneguda com la llei Wert; una llei que converteix la religió en una assignatura curricular,  que aniquila la branca artística del batxillerat, que els estudiants que no aprovin la “revàlida” al final de batxiller es quedaran sense cap titulació i... altres moltes qüestions més.   I,  l’únic en que està en desacord  el Govern de la Generalitat és en el tema lingüístic del 25 % de les hores lectives en castellà.  Serà perquè estan d’acord en tota la resta?    

Aquest, ha estat un any en que la demanda de places a secundària (ESO) s’ha tornat a disparar i molts municipis han hagut de construir o habilitar espais per poder acollir l’augment d’estudiants.  Martorell, no n’ha estat una excepció!  De manera improvisada i ràpidament es va remodelar l’antiga escola “Montserrat”, també coneguda com “El Correa”, en el barri de Can Carreres, per tal de traslladar el tercer institut públic del poble, que estava provisionalment , compartint edifici amb l’escola oficial d’idiomes.  Doncs, en un any ja s’ha quedat petit, no dóna cobertura a les necessitats que el nostre poble requereix i caldrà ampliar la ràtio de les aules per tal de donar cabuda a tots els alumnes d’ESO, amb les conseqüències que comporta la massificació a les aules. Un cop més, això demostra la falta de previsió i la incapacitat de CiU per donar respostes en temes tant importants com aquest.

Cal dir també que, mentre l’educació pública ha patit retallades importants en els pressupostos,  durant els darrers anys a Catalunya ha augmentat l’assignació destinada als centres concertats per part del Govern de la Generalitat.  És indiscutible que amb més recursos més possibilitat d’èxit, per tant s’està abandonant de mica en mica l’escola pública en benefici de la concertada i privada.

Hem de dir prou!  Prou a aquesta manera de fer política en que l’educació és planteja com un negoci i cal invertir per tal que l’escola pública pugui esdevenir realment inclusiva per a tothom, visqui en el barri que hi visqui.

Bon estiu i fins al proper curs!