SOBIRANIA REAL

A la gent de SOM Martorell ens agrada el lema de CIU per a les eleccions municipals: “Fem Més Martorell”. Pensem que, efectivament, s’ha de fer més poble, però no pas en un sentit urbanístic, que ja n’estem una mica empatxats de tant totxo i inauguració, si no en el sentit de fer créixer el paper de l’Ajuntament com a suport per a les persones que viuen a Martorell, per a les seves necessitats bàsiques i també per altres activitats i mesures que veritablement, fan més poble.

També ens identificàvem amb el lema de ERC: “Escoltar, fer, explicar”. Per tal considerem que, per a fer una política més justa i prospera a la gent, primer s’ha d’escoltar, després prendre decisions i finalment explicar com s’ha fet i perquè.

Ara, ens preguntem què en queda d’aquests lemes o eslògans de campanya quan una de de les primers mesures del govern municipal ha sigut apujar quasi un 80% el sou del Primer Tinent d’Alcalde, el Sr. Barguès d’ERC. Ens preocupa que els dos partits que han acordat governar parlin de sobiranisme i exhibeixin una mena de múscul patriòtic com a prova del seu afecte pel país i la seva voluntat de servir els interessos del poble, mentre es reparteixen d’amagat el pastís, mentre deixen d’escoltar a la resta de forces polítiques i les seves propostes tal i com estipulava al seu “acord del progrés”,  mentre mantenen l’hospital, l’aigua o altres serveis públics en mans privades.

Ah, i espera’t!

No oblidem que, alhora que parla d’independentisme i sobirania, CIU és el partit que dóna suport al TTIP, el tractat que ha de posar el teixit empresarial català, els convenis i la legislació laboral al servei d’empreses privades nord-americanes. És el partit que, juntament amb ERC, ha pactat les retallades en sanitat mentre incrementa els beneficis de les clíniques privades, és el partit del Cas Pujol, el Cas Pretòria, el Cas Pallerois, el Cas Palau, o el Cas Innova amb cinquanta imputats sota secret de sumaria i que té com a protagonistes també a ERC.

Hom podria arribar a pensar que, entre tant patriotisme i clams per la independència, alguns dels membres d’aquest partits tenen el cor més aviat a Andorra o senzillament més a prop de la butxaca, que no pas al seu poble. De fet, podríem dir que aquests són exemples d’una mena de patriotisme molt especial, ple d’estelades i referències a la terra i els símbols ancestrals, que deixa completament de banda a les persones i les seves necessitats terrenals, deixen de banda al que acostumem a anomenar el Poble.

Des de SOM ens agrada recordar, cada cop que parlem amb polítics tradicionals, els de tota la vida, que amb les banderes no es fan sostres, ni es dona de menjar als nens, amb banderes no s’ensenya a llegir ni a escriure però que, sovint, amb les banderes es tapen les vergonyes d’aquells que maneguen les institucions per a servir els interessos d’una minoria poderosa.

“El patriotisme és l’últim refugi dels canalles” Samuel Johson